Ens tallen les ales, i després som mandrosos

Ignacio Tarragó
 
“Els joves d’avui en dia no fan res. Només feu que estirar la butxaca dels vostres pares i sortir de festa. Sou uns mandrosos. Ni estudieu ni treballeu”.

Quantes vegades, joves com jo i segur que molts com vosaltres, hem sigut pertíceps d’una conversa molt semblant o d’algun comentari fora de to que feia referència a aquesta situació. I sí, corre aquest punt de vista pel món. La generació dels nostres pares diu que som el pitjor, però la generació dels nostres avis deien el mateix de la dels nostres pares. Això és un peix que es mossega la cua, una excusa que es va passant d’uns a uns altres. Estic fart d’escoltar això, perquè pel que fan certes persones, es globalitza i es critica a tota una franja d’edat, com en el meu cas, que és la jove.

Després estàs veient la televisió i veus programes com la Generación NI-NI. I és real això, però no tots en formem part. Disculpeu, molts estudiem i treballem i no es pot generalitzar. Després, moltes vegades molts busquem feina o volem tenir alguna iniciativa i se’ns talla les ales. Moltes empreses diuen que no poden acollir més personal o més propostes. Llavors, com volen que tirem? Perquè si alguna cosa té aquesta societat juvenil són idees creatives i ganes per fer alguna cosa. Perquè estem farts d’escoltar que les coses estan fatal i, alhora, que som uns “vagos”. Qui ens deixarà explotar les nostres idees?

Una de les experiències que m’he trobat relacionat amb això, va ser el passat cap de setmana. Un grup d’estudiants vam anar al Vaticà a gravar a un grup de joves que sortia de Barcelona amb furgoneta per participar en la beatificació de Juan Pau II. Com que volíem tenir imatges de la Plaça Sant Pere, vam demanar acreditacions a la Oficina de Premsa. Abans havíem recollit el consentiment d’una treballadora i professora de TV3 i també d’un periodista que a més és capellà i ex treballador de la Oficina de Premsa del Vaticà. Vam explicar la nostra proposta per escrit i ens la van denegar. Van dir que reservaven les autoritzacions pels professionals. Això fa gràcia, perquè després sí que demanen participació com a voluntaris. Però ajudar-nos ha explotar les nostres idees es veu que no. No passa res, el que sí que està permès és mostrar programes com el de la Generación NI-NI que el que provoca és alimentar a la societat perquè després tinguin aquesta concepció generalista de nosaltres, en la que tots no hi som partíceps.